El monestir de Sant Cugat
Els orígens del monestir se situen al segle IX quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat o Sant Cucufato (Cugat en català) amb una fortificació annexa. La petita església, construïda al segle V, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creu existia ja una comunitat de monjos. No obstant això, no es tenen notícies documentades de l'existència d'aquesta comunitat fins l'any 878.
En els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cucufato prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres des de la zona del Penedès fins a la del Montseny. L'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes capitanejades per Almansor va afectar al monestir encara que no va causar danys excessivament greus. L'abat que regia el monestir en aquesta època, Odón, va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi.
En els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cucufato prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres des de la zona del Penedès fins a la del Montseny. L'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes capitanejades per Almansor va afectar al monestir encara que no va causar danys excessivament greus. L'abat que regia el monestir en aquesta època, Odón, va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi.
A finals del segle XI, Berenguer Ramon II va disposar que el monestir quedés sotmès al de Sant Ponce de Tomieres, a la zona de la Provença, el que va crear discrepàncies entre els monjos de Sant Cucufato. L'abat de Sant Ponce es va traslladar fins al monestir català i aquells monjos que estaven en desacord amb la seva gestió van ser expulsats. No obstant això, el bisbe de Barcelona va reclamar els seus drets sobre el monestir que va tornar a quedar sotmès a la diòcesi barcelonina.
Va ser en aquest període quan més es van ampliar els dominis de Sant Cucufato. Van quedar subjectes al mateix els monestirs de Santa Cecília, el de Sant Llorenç del Munt, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Clarà i el de Sant Salvador de Breda.
Va ser en aquest període quan més es van ampliar els dominis de Sant Cucufato. Van quedar subjectes al mateix els monestirs de Santa Cecília, el de Sant Llorenç del Munt, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Clarà i el de Sant Salvador de Breda.
A finals del segle XI, Berenguer Ramon II va disposar que el monestir quedés sotmès al de Sant Ponce de Tomieres, a la zona de la Provença, el que va crear discrepàncies entre els monjos de Sant Cucufato. L'abat de Sant Ponce es va traslladar fins al monestir català i aquells monjos que estaven en desacord amb la seva gestió van ser expulsats. No obstant això, el bisbe de Barcelona va reclamar els seus drets sobre el monestir que va tornar a quedar sotmès a la diòcesi barcelonina.
Va ser en aquest període quan més es van ampliar els dominis de Sant Cucufato. Van quedar subjectes al mateix els monestirs de Santa Cecília, el de Sant Llorenç del Munt, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Clarà i el de Sant Salvador de Breda.
A mitjan segle XII es van iniciar les obres de construcció d'un nou monestir. Es va ampliar l'església existent en una obra que es va perllongar en el temps, ja que la seva construcció no va finalitzar fins l'any 1337.
L'any 1350 es van iniciar les obres de fortificació del monestir. El rei Pere III va ampliar aquesta fortificació afegint algunes torres de guàrdia. No obstant això, en aquest període es va iniciar el declivi de Sant Cucufato. L'abat Pere Busquets va suprimir l'elecció directa de l'abat per part dels monjos del monestir. Els nous abats eren nomenats des de la diòcesi i alguns d'ells ni tan sols visitaven el monestir. Encara que es van seguir realitzant algunes obres, Sant Cucufato ja no tenia el poder d'antany.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, el monestir va ser ocupat per les tropes de l'Arxiduc Carles, ocupació que va causar greus desperfectes a l'edifici.Es va dur a terme una restauració que va finalitzar el 1789.
El 1835 els monjos van abandonar el monestir; l'abandonament va ser causat en part per la llei de desamortització que obligava als ordes religiosos a abandonar les seves pertinences, i en part per l'assalt d'un grup d'habitants de la zona. Sant Cucufato va quedar abandonat fins a 1851, any en què la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo.
El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic.
Organitzen vetllades a l'estiu de música a l'aire lliure al Claustre, molt recomanable.
Va ser en aquest període quan més es van ampliar els dominis de Sant Cucufato. Van quedar subjectes al mateix els monestirs de Santa Cecília, el de Sant Llorenç del Munt, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Clarà i el de Sant Salvador de Breda.
A mitjan segle XII es van iniciar les obres de construcció d'un nou monestir. Es va ampliar l'església existent en una obra que es va perllongar en el temps, ja que la seva construcció no va finalitzar fins l'any 1337.
L'any 1350 es van iniciar les obres de fortificació del monestir. El rei Pere III va ampliar aquesta fortificació afegint algunes torres de guàrdia. No obstant això, en aquest període es va iniciar el declivi de Sant Cucufato. L'abat Pere Busquets va suprimir l'elecció directa de l'abat per part dels monjos del monestir. Els nous abats eren nomenats des de la diòcesi i alguns d'ells ni tan sols visitaven el monestir. Encara que es van seguir realitzant algunes obres, Sant Cucufato ja no tenia el poder d'antany.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, el monestir va ser ocupat per les tropes de l'Arxiduc Carles, ocupació que va causar greus desperfectes a l'edifici.Es va dur a terme una restauració que va finalitzar el 1789.
El 1835 els monjos van abandonar el monestir; l'abandonament va ser causat en part per la llei de desamortització que obligava als ordes religiosos a abandonar les seves pertinences, i en part per l'assalt d'un grup d'habitants de la zona. Sant Cucufato va quedar abandonat fins a 1851, any en què la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo.
El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic.
Organitzen vetllades a l'estiu de música a l'aire lliure al Claustre, molt recomanable.